Sempre he intentat trobar una definició pròpia de l'estat de felicitat i aquesta és la que m'ha convençut més: és la capacitat que té tot ésser de gestionar i retornar a l'univers l'energia que li ha sigut donada a través del cicle vital de l'existència.
Jo sóc.
Jo tinc un camp per llaurar.
Jo desitjo llaurar-lo.
Jo tinc les eines per treballar-lo.
Jo venço les resistències i obstacles del treball.
Jo recullo el que he llaurat.
Jo em guanyo la vida amb el que he recol·lectat.
Jo dono les gràcies per haver-ho aconseguit.
Aquest és un exemple de cicle d'existència tancat que porta a l'estat de la felicitat.
Ni el feliç s'escapa de superar obstacles cada dia.


1 comentario:
He descovert aquest blog i m'agrada el que dius. Per què np n'escrius més?
Publicar un comentario